L’osteoporosi és una patologia és una malaltia sistèmica esquelètica que es caracteritza per una disminució de la massa òssia i un deteriorament de la micorarquitectura dels ossos, el que suposa un augment de la fragilitat òssia i el risc de patir fractures.

Tot i que diversos factors condicionen la seva manifestació, dos d’ells són clarament protagonistes: el GRAU D’OSSIFICACIÓ MÀXIM que es va assolir en l’edat de consolidació i el PERCENTATGE DE PÈRDUA a partir d’aquest punt.

El fet de que gairebé totes les dones la desenvolupen, en major o menor mesura, assenyala inequívocament el FACTOR HORMONAL com a desencadenant. Abans de la menopausa, la pèrdua de massa òssia és similar entre homes i dones, però amb l’arribada d’aquesta, la diferencia es torna dramàtica.

La raó és clara: BAIXADA EXAGERADA EN LA PRODUCCIÓ D’ESTRÒGENS I PROGESTERONA. Si un home necessita 10 anys per perdre un 3% de massa òssia una dona pot experimentar la mateixa pèrdua en tan sols 1 ANY!!!

Diem osteoporosi dona que la pèrdua és, no sols de CALCI (osteomalàcia), si no també de MAGNESI, FÒSFOR, SILICI, ZINC i altres minerals. Es poden present dolors d’origen ossi, fractures, pèrdua de pes i curvatura anormal de la columna. Tot i que finalment la manera clara d’establir una osteoporosi és una densitometria. Un prova indolora i molt clarificadora de l’estatus ossi.

Amb l’edat disminueix l’absorció de Calci, disminueix la formació òssia (osteogènesis), augmenta la osteoclàsia (destrucció òssia) amb major pèrdua de Calci i disminueix la capacitat de suport de pes de l’esquelet.

Altres factors semblen intervenir en l’aparició d’osteoporosi:

– Ús excessiu de CORTICOIDES que disminueixen l’absorció i augmenta l’eliminació renal del calci
– Inhibidors de la Bomba de Protons (I.B.P) com l’OMEPRAZOL, disminueixen l’absorció de Calci, Ferro, Vitamina B12…
– Sobreproducció d’hormones cortico-adrenals que es poden donar en situacions d’estrès prolongat
– Gastrectomies (extirpació part de l’estómac) produeixen un dèficit absorció de calci
– Diabetis Mellitus
– Embarassos múltiples sense una correcta alimentació o suplementació
– Lactància no materna
– DIETES HIPERPROTEIQUES hi ha una excreció renal de calci
– Administració d’ANTIBIÒTICS de forma habitual produeixen alteracions a nivell de flora intestinal (microbiota) i alteracions en la formació de Vitamina K, imprescindible per a la osteosíntesis (nou teixit ossi)
– L’excessiu consum de carn vermella, sucre refinat i dolços, sal, cafè, begudes carbonatades afavoreixen la DESCALCIFICACIÓ. Tots aquests aliments provoquen acidosis metabòlica que l’organisme tracta de compensar solubilitzant el fosfat càlcic de l’os.
– DÈFICIT DE VITAMINA D per insuficient exposició solar; problema d’elevada freqüència en la nostra població
– INACTIVITAT FÍSICA, és a dir, població excessivament sedentària.

Per un costat, un ronyó sa reté i reabsorbeix el calci filtrat. Amb l’edat es perd en un 30% la capacitat de filtrar i reabsorbir amb el que augmenta la pèrdua renal de calci, pel que les malalties greus i cròniques del ronyó poden provocar osteoporosis.

La prevenció hauria de començar lo abans possible, especialment a partir dels 40 anys, de forma que s’arribi a la menopausa amb una bona massa òssia

Una cosa tan senzilla com SUPLEMENTAR-SE AMB CALCI + MAGNESI + VITAMINA D + SOL + EXERCICI , té un efecte extraordinari en tal prevenció. Si a això li afegim un còctel d’OLIGOELEMENTS, com després veurem, els resultats seran més prometedors. No sóc molt partidari del tractament amb estrògens de síntesis, ja que tenen efectes secundaris clarament identificats:

– Augmenta el risc de trombosis i de càncer de matriu

En varis països nòrdics i en alguns dels estats de USA
l’especialista que els recomana, està obligat per llei, a subministrar un formulari al pacient, on l’informa de tals riscs, per a que aquest el firmi amb reconeixement i acceptació dels mateixos.

En la següent publicació ens endinsarem en els micronutrients relacionats amb la salut osteoarticular

COL·LAGEN

Actualment la INGESTA DE COL·LAGEN A PARTIR DE L’ALIMENTACIÓ (cartílags dels animals) ÉS DEFICIENT I LA SEVA BIODISPONIBILITAT (aquella fracció que el cos utilitza per a diferents processos vitals) ÉS MOLT BAIXA donat que l’ésser humà només pot aprofitar menys de l’1% del ingerit durant el procés de digestió.

L’HIDROLITZAT DE COL·LAGEN TIPUS II HA DEMOSTRAT SER LA OPCIÓ MÉS AVANTATJOSA COM A SUPLEMENT, donat que travessa la barrera intestinal amb major facilitat optimitzant la seva biodisponibilitat.

Un estudi de 2009 va mostrar que una ingesta diària de col·lagen hidrolitzat durant almenys 6 mesos reduïa els símptomes de l’osteoartritis, la reducció del dolor i millora de la flexibilitat en comparació amb el grup placebo. Per altra banda, aquesta suplementació durant 12 setmanes ha mostrat una millora en l’elasticitat i hidratació de la pell

El Departament de Malalties Reumàtiques dels Hospitals Universitaris de Cleveland (USA) varen analitzar la literatura passada i actual sobre el metabolisme de l’hidrolitzat de col·lagen i valoraren les investigacions clíniques dels assajos terapèutics en osteoartritis i osteoporosi. Els resultats publicats indicaven que l’hidrolitzat de col·lagen ÉS D’INTERÈS COM AGENT TERAPÈUTIC EN L’OSTEOPOROSI I ARTROSI. El seu alt nivell de seguretat el fa atractiu com agent d’ús a llarg termini en aquests trastorns crònics.

Això és un no parar, així que senyores i senyores anem a continuar amb la línia dels últims dies on estem parlant dels micronutrients necessaris per a una bona salut osteoarticular. Us recomano que rellegiu els dos últims escrits per poder situar-vos millor.

VITAMINA C, LISINA i GLICINA

EL col·lagen està format per GLICINA (33%), PROLINA i HIDROXIPROLINA. La hidroxiprolina sols es troba en el col·lagen. LA VITAMINA C ÉS IMPRESCINDIBLE per a la síntesis de hidroxiprolina a través de prolina. UN DÈFICIT DE VITAMINA C = DÈFICIT DE SÍNTESIS DE HIDROXIPROLINA. es formarà el col·lagen però al faltar la hidroxiprolina, SERÀ DÈBIL I ES TRENCARÀ AMB FACILITAT.

En un estudi de 10 anys de duració amb 411 dones publicat al Journal of Arthritis and Rheumatism, els investigadors varen demostrar que dosis de 140-2000mg. de Vitamina C, semblen alentir la progressió de l’osteoartritis mantenint la pèrdua del cartílag al mínim.

La síntesis de col·lagen és un procés complex de síntesis de proteïna, modificacions postraduccionals, secreció de proteïnes i formació de la matriu extracel·lular. MOLTS D’AQUESTS PASSOS ES VEUEN AFECTATS PER LES VARIACIONS DE VITAMINA C A L’ALIMENTACIÓ.

Si s’examina la funció de l’ascorbat en el metabolisme del col·lagen trobem que en una varietat de tipus cel·lulars, la Vitamina C provoca un increment de la transcripció, traducció i estabilitat del ARNm del procol·lagen (estructura prèvia al tropocol·lagen; unitat estructural del col·lagen)

CURCUMA

La curcumina és un potent ANTIOXIDANT liposoluble i capctadora de radicals oxigenats i partícules reactives de nitrogen. De forma indirecta, proporciona una millor defensa contra l’oxidació per increment de l’activitat d’enzims antioxidants (glutation peroxidasa, superòxid dismutasa, catalasa) i AUGMENT DEL NIVELL DE GLUTATION, principal antioxidant intracel·lular.

La curcumina INHIBEIX PROCESSOS INFLAMATORIS TANT AGUTS COM CRÒNICS. Això es deu en primer lloc, a que combat la formació d’eicosanoides proinflamatoris.

LA CURCUMINA INHIBEIX EL FN-Kb (factor nuclear Kappa Beta), el qual està AUGMENTAT/ACTIVAT en qualsevol procés inflamatori. És un grup de factors de transcripció que REGULEN LA RESPOSTA INFLAMATÒRIA I IMMUNITÀRIA, especialment davant antígens i microorganismes patògens. La seva activació afavoreix l’estrès oxidatiu i s’ha vinculat, entre altres amb el càncer, l’asma, aterosclerosis, insuficiència cardíaca, SIDA, artritis reumatoide, EPOC, diabetis i esclerosis múltiple.

MAGNESI, ZINC I MANGANÈS (quatre petites pinzellades)
– El zinc és imprescindible per a la síntesis de col·lagen, atorgant a la pell la seva elasticitat característica.

– El manganès intervé en la producció de mucopolisacàrids com el sulfat de condroïtina o àcid hialurònic

– El magnesi enforteix els ossos, a més de millorar la inflamació i el dolor articular.

PROTEASAS (BROMELINA I PAPAÏNA)

A part de col·laborar activament en la transformació vital de procol·lagen a tropocol·lagen, presenten altres accions:

– Degraden fragments cel·lulars mediadors de la inflamació

– Degraden les molècules proteiques que es desplacen des de el torrent sanguini fins als teixits causant edemes

– Acceleren la degradació dels immunocomplex patògens

– Afavoreixen la desintoxicació dels teixits i la perfusió sanguínia

– Modulen l’activitat dels eicosanoides (substàncies inflamatòries)