El seu nom botànic, Diospyros kaki, ja té un significat que fa intuir el potencial celestial d’aquesta fruita: ‘foc’
(pyros), ‘diví’ (Dio) pel color rogenc de la pell i la gran dolçor quan és madura. Es creu que es va començar a
cultivar fa dos mil anys a la Xina i que, d’allí, al segle XIII, es va estendre a Europa gràcies als viatges de Marco
Polo. En qualsevol cas, som al davant d’una fruita amb un potencial antioxidant enorme i amb efectes
beneficiosos notables sobre l’organisme que descobrirem tot seguit.
Propietats nutricionals
El caqui és majoritàriament aigua (80%), hidrats de carboni en forma de sucres (1 5%), poca proteïna (menys de
l’1 %) i gens de greix. Tot i la proporció de sucres, té una mica més de calories que la mitjana de les fruites (66
kcal per 1 00 grams de caqui, enfront de 30 a 50 kcal per 1 00 grams de fruita); però, com que normalment en
mengem pocs, això no fa que hi hagi un excés de calories a la dieta.
Molt ric en vitamina A i carotenoides (provitamina A): 1 00 grams de caqui aporten 240 micrograms de
vitamina A, una tercera part del que cal cada dia (800 micrograms). A més d’aquesta vitamina, també conté grans
quantitats de carotenoides (1 .420 micrograms), que són molt antioxidants i que el cos també pot transformar en
vitamina A, essencial per al bon funcionament de la vista, per a la formació de determinades substàncies que
formen part de la pell, els ossos, les mucoses i el sistema reproductiu. Aquesta vitamina està especialment
indicada per a dones embarassades, infants i persones amb medicació.
És una font important de vitamina C: el caqui és una fruita amb un contingut moderat d’aquesta vitamina (7
micrograms per 1 00 grams), però, tot i això, n’és una bona font. Intervé en la formació de col·lagen (important per
a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents; afavoreix l’absorció del ferro dels aliments amb què
s’acompanya i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures, que envelleixen l’organisme.
Alt en potassi i baix en sodi: el caqui conté quantitats significatives de potassi (1 71 mil·ligrams per 1 00 grams).
Aquest mineral és important perquè intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de les cèl·lules. A més, és necessari
per transmetre i generar l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Això el fa especialment interessant per
evitar rampes. Alhora, el caqui conté poc sodi (només 2 mil·ligrams per 1 00 grams) de manera que, juntament
amb tota l’aigua que conté, té un efecte diürètic.
Ric en fibra: el 2,5% del pes del caqui és fibra, la gran majoria de la qual, soluble –principalment pectina i
mucílags–; així doncs, contribueix a millorar la flora digestiva (efecte prebiòtic) i evita la reabsorció intestinal del
colesterol excretat pel fetge. Per tant, ens ajuda a regular els nivells d’aquest greix en sang.
Efectes sobre l’organisme
És una de les fruites amb més antioxidants: el caqui és tot un campió de la lluita contra l’oxidació! La raó:
conté quantitats destacables de substàncies com la vitamina A, els betacarotens, compostos fenòlics i altres
antioxidants (com la proantocianidina). Tot això li confereix una capacitat antioxidant superior a la d’altres fruites
reconegudes, com ara la poma, el raïm o el tomàquet. Aquests antioxidants tenen un efecte potent a l’hora de
contrarestar l’efecte dels radicals lliures, que són els responsables de l’envelliment cel·lular i de totes les
conseqüències associades, com ara la pèrdua de visió, el càncer, problemes cardiovasculars, envelliment de la
pell.
Efectes anticancerígens demostrats: hi ha estudis que destaquen la importància que les dones prenguin
habitualment caquis per prevenir el càncer de tiroides. Per altra banda, altres estudis destaquen que és
antitumoral; no se sap ben bé per quin mecanisme, però apunten a un àcid que conté aquesta fruita i que
destrueix (apoptosi) les cèl·lules tumorals en general i de la leucèmia en particular. Finalment, també és important
el paper protector dels principis antimutagènics que conté, especialment d’un tipus d’antioxidants, les fisetines,
que són antiinflamatòries i anticarcinogèniques.
Efecte antiviral poderós: hi ha evidència científica que l’extracte de caqui poc madur, precisament per la
concentració de tanins, té un efecte inhibidor molt fort davant de tot tipus de virus comuns (de la grip, de la
gastroenteritis, etc.); fins i tot comparant-lo amb altres aliments que també tenen molts tanins –com ara el te verd
o l’acàcia– el caqui és el guanyador indiscutible.
Un munt d’efectes beneficiosos per a l’organisme: alguns estudis científics mostren els efectes favorables
d’aquesta fruita gràcies a la combinació dels compostos actius (com ara aminoàcids, carotenoides, flavonoides,
tanins i vitamina A). En concret, s’ha demostrat que el caqui és útil en casos de diabetis, colesterol, hipertensió,
arteriosclerosi (obstrucció dels vasos sanguinis), dermatitis al·lèrgica i malalties inflamatòries al·lèrgiques.
No és recomanable per a persones amb insuficiència renal: precisament perquè conté molt de potassi, les
persones amb problemes de ronyó haurien d’evitar consumir-ne gaires.
Si voleu assessorament per millorar la dieta de manera saludable i agradable poseu-vos en contacte amb la
nostra coach nutricional Jordina Casademunt.
Canvis vitals
El caqui és una fruita ideal i perfecte per a la tardor, perquè ens permet substituir la funció antioxidant del
tomàquet quan ja no n’és temporada.
Tradicionalment, els que són poc madurs s’han fet servir per combatre la diarrea i la inflamació intestinal,
gràcies a l’astringència que li confereixen els tanins. En canvi, madur, té un contingut de fibra –especialment la
soluble– que contribueix a millorar el trànsit intestinal.
L’autor Paul Pitchford, al seu llibre Sanando con alimentos integrales, diu que considera el caqui, des del punt de
vista energètic, una fruita amb efecte molt refredador sobre l’organisme. Elimina la calor dels pulmons, els
humiteja i ajuda a eliminar flegmes, reconstrueix els fluids del cos, tonifica la melsa i el pàncrees, estova
les membranes de les mucoses de l’aparell digestiu i és especialment indicat per alleujar les inflamacions
gastrointestinals.
Com es cuina
Hi ha varietats dolces i altres d’astringents, que s’han de collir ben madures perquè es puguin menjar o bé s’han
de sotmetre a un tractament específic per fer-les madurar (es col·loquen en cambres amb una atmosfera
controlada i rica en alcohol). D’aquesta manera s’elimina el sabor astringent, se’n facilita el transport i la
manipulació (es pot pelar com la poma). Des d’Etselquemenges, us recomanem que us informeu i que escolliu
sempre fruita que ha madurat a l’arbre perquè té més propietats (el contingut en antioxidants augmenta amb la
maduració al sol, per exemple).
Quan aneu a comprar caquis, us heu de fixar en el punt de maduració i triar els que tinguin la pell sencera, el
calze complert i una mica de tija. Els millors caquis són els que, si hi exercim pressió, se’ns hi enfonsa el dit una
mica i que tenen la polpa tova.
Si, en canvi, trobem caquis poc madurs, el consell per acabar-los de madurar a casa és col·locar-los en una
bossa amb altres fruites: plàtans o pomes verdes, perquè, a mesura que van madurant, van desprenent etilè, que
fa madurar el caqui. Un cop madur, l’hem de conservar a la nevera i consumir-lo aviat.
El caqui es menja amb cullereta o en forma de puré cru. Si tenim caquis molt madurs els podem batre junts i
afegir unes gotes de llimona a la crema perquè es conservi i es preservi de la decoloració.
El caqui no es pot cuinar perquè perd algunes vitamines i antioxidants; val més menjar-lo sempre cru. Si la
textura gelatinosa us és poc agradable, no patiu perquè a l’apartat Receptes bàsiques us fem unes propostes
crudiveganes que us sorprendran (doughnut, mousse i natilles).
Cultiu ecològic, proper i de temporada: el caqui és una fruita molt delicada i fràgil, difícil de transportar. Per
tant, compleix tots els requisits perquè la millor opció sigui el producte local i de temporada. A més, l’Estat
espanyol és un dels productors principals de caquis europeus. Potser no n’éreu conscients, perquè la major part
de la producció s’exporta al nord d’Europa, on tothom busca la “fruita del sol”. Amb el caqui, us aconsellem que
busqueu sempre l’opció ecològica, perquè és l’única manera d’estar segurs que no ha estat tractat amb
agrotòxics ni amb fertilitzants sintètics.
Receptes bàsiques
Per a algunes persones, el caqui té una textura difícil; pot resultar massa gelatinós i per això que hem demanat
als amics del blog de Kijimuna’s Kitchen que comparteixin les seves delicioses receptes crudiveganes, en què
aconsegueixen resultats al·lucinants com aquests:
Resum
El caqui és una fruita amb un poder antioxidant alt que ens anirà molt bé a la tardor per preparar-nos per als
reptes de l’hivern.