El julivert és un ingredient al qual normalment no donem la importància que hauria de tenir. Com que moltes
vegades és un regal de la fruiteria o la peixateria no el valorem prou. En aquest article veurem que hauria de ser
just el contrari: fins al punt que es pot arribar a considerar tot un superaliment gràcies l’elevada concentració que
té en alguns nutrients: és l’aliment amb més vitamina K i amb molta vitamina C i A, minerals, antioxidants i té
molts efectes terapèutics que tot seguim descobrim.
Propietats nutricionals
La composició en macronutrients (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) del julivert es pot considerar poc
rellevant, perquè la quantitat ingerida no afecta gaire el còmput global de la dieta. A més, les calories que ens
aporta són ben poquetes: 2,8 kcal pels 1 0 grams que caben en una cullerada de picada de julivert. Font: Base de
dades del Bedca (1 ). En el que sí que destaca, i per golejada, és en el contingut de les vitamines següents:
Vitamina A: amb 70 grams de julivert (7 cullerades de picada de julivert) cobrim aproximadament el total
de les necessitats diàries d’aquesta vitamina. Tot i això, és una mica difícil que consumim aquesta
quantitat tan elevada. Per aquesta raó, el julivert és un complement més als altres aliments rics en
aquesta vitamina que diàriament incorporem a la dieta (hortalisses, fruita, lactis curats, rovell d’ou i peix).
La vitamina A intervé en el procés de la visió, actua modulant el procés de diferenciació i proliferació
cel·lular i és important per al bon funcionament de mucoses, pell, creixement dels ossos, reproducció i
sistema immunitari. A més, la forma en què trobem la vitamina A al món vegetal (sobretot en forma de
carotens) també té una funció antioxidant (2) que sembla que té una acció protectora contra el càncer
(3).
Vitamina C: en aquest cas, el julivert es queda amb la medalla de bronze del podi dels aliments amb més
vitamina C, només per darrere d’uns aliments tan poc habituals com l’atzerola (4) o la gavarrera – la fruita
del roser (5) – i molt per sobre de tots els cítrics. De fet, amb quatre cullerades de julivert (uns 40 grams)
cobrim el 1 00% de les necessitats diàries de vitamina C. Aquesta vitamina és un antioxidant molt potent
que, a més, regenera la capacitat antioxidant d’una altra vitamina, la vitamina E, normalment present en
els olis vegetals i la fruita seca. Per tant, és una bona idea combinar-les. La vitamina C també augmenta la
disponibilitat del ferro no hemo (el tipus de ferro present en els aliments vegetals); per aquesta raó veureu
en l’apartat “Receptes bàsiques” d’aquest article com la nostra xef Montse Vallory afegeix una bona picada
als plats de llegum. La vitamina C també intervé en diverses reaccions del metabolisme, prevé les
malalties cardiovasculars, participa en la desintoxicació hepàtica i estimula el sistema immunitari.
Vitamina K: aquí, el julivert s’emporta l’or del podi! És l’aliment d’ús comú amb més contingut en aquesta
vitamina que hi ha. Només calen set grams de julivert –menys d’una cullerada– per cobrir les necessitats
diàries. Aquesta vitamina és essencial per regular els mecanismes de coagulació de la sang –de fet,
s’anomena vitamina antihemorràgica– i també intervé en el metabolisme del calci: regula el dipòsit de calci
a l’os, impedeix la calcificació de les artèries i evita l’eliminació de calci pel ronyó. Per altra banda, el
julivert no destaca excessivament pel seu contingut en minerals amb la rotunditat amb què ho fa amb les
vitamines (segons les dades del BEDCA(1 ). A més, la quantitat ingerida és poca. Tot i això podem dir que
conté ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi , entre d’altres.
Més informació:
Efectes sobre l’organisme
Anticancerigen: L’especialista en càncer i alimentació Odile Fernández assenyala l’apigenina, un altre
compost del julivert, com un principi actiu anticancerigen molt poderós (1 ). Per altra banda, la nostra
nutricionista Jordina Casademunt ens indica com les herbes aromàtiques tipus alfàbrega, julivert, sàlvia,
farigola i menta contenen nivells apreciables de salvestrols, una classe de fitonutrients protectors del
càncer que s’activen en l’organisme mitjançant l’enzim CYP1 B1 i que afavoreixen que les cèl·lules
canceroses parin de créixer o morin. (2).
Antioxidant: En general, les herbes i espècies són el tipus d’aliments amb més antioxidants. Aquest
estudi va comparar el contingut en antioxidants de més de tres mil aliments diferents d’arreu del món i les
herbes i espècies va ser les guanyadores, amb un contingut de mitjana deu vegades per sobre de la resta
d’aliments (3). Destaca el contingut i l’assimilació elevada dels carotenoides del julivert, entre altres herbes
i espècies (4). Aquests antioxidants són importants perquè protegeixen les mucoses i la pell de la radiació
solar. També trobem propietats antioxidants en els compostos fenòlics (5), que poden tenir efecte
antienvelliment, disminuir les complicacions derivades de la diabetis i reduir l’estrès oxidatiu de les
cèl·lules produït per la contaminació, l’excés de radiació solar, entre d’altres.
Antidiabètic, antitrombòtic i antiinflamatori: Les aplicacions medicinals del julivert són moltes i variades
(6). Es comencen a fer estudis rigorosos que demostren que el julivert pot ajudar a disminuir els nivells de
glucosa en sang – efecte antidiabètic (7), alhora que pot contribuir evitar la formació de trombosis perquè
té un efecte antiagregant de les plaquetes (8). Finalment, també n’hi ha que assenyalen els efectes
antiinflamatoris, que poden ser molt útils a l’hora de tractar malalties autoimmunes i situacions d’inflamació
crònica (9).
Efectes secundaris i contraindicacions
Toxicitat a dosis altíssimes : ara que coneixeu tots els efectes positius del julivert tampoc cal que el
devoreu a grapats cada dia. Tot amb mesura! De fet, s’ha vist que dosis altes de julivert tenen efectes
tòxics per al fetge i el ronyó quan es pren extracte concentrat de julivert (1 0).
Conté oxalats: el julivert és el vegetal comestible amb la concentració més elevada d’oxalats – 1 700 mg
per 1 00 grams (11 ) -, que tenen efectes negatius per a l’organisme, ja que poden interferir en l’absorció de
ferro i de calci, si bé és cert que la restricció d’absorció del ferro pot quedar contrarestada per la vitamina
C, que l’afavoreix. A més, els oxalats poden originar pedres al ronyó en persones propenses.
Alguns dels principis actius que conté podrien ser abortius: menjar massa julivert o prendre’n
infusions en excés podria tenir efectes abortius (1 2) per l’efecte estimulador sobre l’úter de la miristicina i
l’apiol, dos dels seus components. A més, la miristicina podria travessar la placenta i incrementar el ritme
cardíac del fetus. (1 3)