El tomàquet té diversos efectes sobre l’organisme. Els positius: El licopè, un antioxidant molt poderós preventiu del càncer: el licopè és el pigment natural que aporta al tomàquet el color vermell característic. Es tracta d’una substància que protegeix les cèl·lules dels radicals lliures responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer. Es desconeixen les bases biològiques ni fisicoquímiques precises d’aquestes propietats, però sembla que un gran nombre de processos cancerígens degeneratius estan associats amb els danys genètics ocasionats pels radicals lliures (òxid i peròxid). Sembla que el licopè neutralitza aquests radicals i redueix el risc de determinats tipus de càncers, en especial el de pròstata, però també el de pàncrees, pulmó i còlon. La fibra, reguladora de la funció intestinal: el contingut en fibra del tomàquet li confereix propietats laxants. La fibra serveix per prevenir o millorar l’estrenyiment, redueix el nivell de colesterol en sang i ajuda a controlar l’índex glucèmic. La fibra i l’aigua del tomàquet generen sensació de sacietat, de manera que ajuden a calmar la gana en les dietes de control de pes. Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu: durant molts anys s’havia desaconsellat el consum de tomàquet a les persones que tenien pedres al ronyó ja que conté àcid oxàlic. Tot i això, el tomàquet té un contingut moderat d’aquest àcid, similar a molts altres aliments i inferior a les bledes o els espinacs. A més, com que té potassi i poc sodi, és considerat un aliment amb efecte diürètic, i beneficia les persones que tenen retenció de líquids, hipertensió, àcid úric i gota.
Però el tomàquet també té diversos efectes negatius:
La solanina, lladre de calci i promotora de dolors articulars: les nostres especialistes Montse Vallory i Jordina Casademunt ja ens ho han explicat més d’un cop: el tomàquet conté solanina, una substància que pot ser tòxica i que es troba principalment a la pell dels exemplars poc madurs. Sembla que la solanina extreu el calci dels ossos – i empitjora els casos de descalcificació i osteoporosi– i el diposita a les articulacions –cosa que agreuja els casos d’artritis i artrosi. Les amines poden fer-nos venir mal de cap: el tomàquet conté amines –en concret serotonina i tiramina–, que tenen capacitat de provocar reaccions al·lèrgiques o cefalees (mals de cap) en persones susceptibles. Així, si els símptomes perduren, potser és a causa d’una ingesta continuada d’hortalisses que en contenen. A més del tomàquet, també contenen amines les albergínies i els espinacs. En qualsevol cas, no convé generalitzar i el primer pas és fer un examen clínic i dietètic.