L’alimentació actual és deficitària en zinc, ja que aquest mineral es perd amb el procés de refinament. És necessari per al funcionament de més de 300 hormones i enzims i per a la síntesi de proteïnes, ADN, RNA, carbohidrats i greixos. A més de tenir un paper important en el funcionament del sistema immunitari, és bàsic també perquè les ferides es curin correctament i per afavorir la fertilitat.
El zinc participa en una gran quantitat de funcions de l’organisme: és necessari per a la síntesi d’hormones tiroides, per a la salut de la pell, per a la correcta cicatrització de les ferides i per al bon funcionament de les defenses.
Per què és necessari? Es requereix aquest oligoelement per augmentar les defenses antioxidants i disminuir l’estrès oxidatiu. Per exemple, el zinc és necessari per l’enzim superòxid dismutasa, relacionat amb l’envelliment, patologies cardiovasculars i patologies autoimmunes, que és important per neutralitzar els radicals lliures i evitar l’estrès oxidatiu. El dèficit de zinc comporta una baixada de la nostra immunitat, cosa que afavoreix el risc de patir infeccions virals i fongs. La complementació amb zinc pot ajudar a disminuir les infeccions del tracte respiratori i el risc de pneumònia.
Pel que fa a la pell, el zinc n’afavoreix l’estat general i evita problemes com les dermatitis al·lèrgiques i altres processos inflamatoris de la pell. Quan se’n pot necessitar la complementació? Quins són els senyals d’una possible deficiència d’aquest mineral? La deficiència de zinc pot sorgir perquè no l’estem ingerint o absorbint bé, perquè l’excreció de zinc ha augmentat o perquè ha crescut la necessitat del nostre cos de tenir-ne. Els símptomes de deficiència d’aquest mineral inclouen problemes de creixement i desenvolupament, pèrdua de cabells, diarrea, retard en la maduració sexual, problemes de pell i falta de gana. Altres símptomes poden incloure pèrdua de pes, retard en la cicatrització de ferides, canvis en el gust i lentitud mental. Molts d’aquests símptomes són inespecífics, i sovint queden associats amb altres condicions de salut; per tant, serà necessari fer un examen mèdic per determinar si n’hi ha una deficiència.
Els nivells de zinc es poden mesurar en analítiques de sang. Els plasmàtics o sèrics són els índexs més utilitzats per avaluar-ne la deficiència, però aquests nivells no reflecteixen necessàriament l’estat de zinc cel·lular, a causa dels mecanismes de control homeostàtic. Els efectes clínics de la deficiència de zinc poden estar presents en l’absència d’índexs anormals de laboratori (és a dir, en valors dins dels paràmetres normals). Fonts alimentàries Hi ha una varietat molt àmplia d’aliments que contenen zinc. Les ostres contenen més quantitat de zinc per porció que qualsevol altre aliment, però la carn vermella i d’aus de corral també en contenen una bona quantitat. Altres bones fonts de zinc són els fesols, les nous, certs tipus de peix i marisc (com el cranc i la llagosta), grans sencers i els productes lactis. Cal recordar que els fitats que estan presents en els cereals integrals i els llegums n’inhibeixen l’absorció. Dosi i precaucions Un consum moderat de zinc, d’aproximadament 15 mg al dia, és adequat per prevenir-ne deficiències. Les dosis elevades −fins a 50 mg tres vegades al dia− es reserven per a les persones amb determinats problemes de salut, i sempre sota la supervisió d’un metge. Possibles interaccions i combinacions La toxicitat del zinc pot ocórrer tant en formes agudes com cròniques. Pot haver-hi efectes adversos aguts causats per una ingesta elevada de zinc com ara nàusees, vòmits, pèrdua de gana, rampes abdominals, diarrea i mals de cap.
El consum de 150 a 450 mg de zinc al dia s’ha associat a efectes crònics com el baix nivell de coure, la funció de
ferro alterat, la disminució de la funció immune i la reducció dels nivells de lipoproteïnes d’alta densitat. Referències bibliogràfiques
http://www.mayoclinic.org/drugs-supplements/zinc/evidence/hrb-20060638 https://ods.od.nih.gov/factsheets/Zinc-HealthProfessional/
La informació que presentem en aquesta secció d’Etselquemenges té un caràcter merament informatiu: està basada en estudis científics (basats en humans, animals o in vitro), en experiència clínica o ús tradicional. Els resultats que s’esmenten poden no aparèixer necessàriament en tots els casos. Consulteu el metge, professional o farmacèutic si hi ha qualsevol problema de salut i abans de prendre qualsevol dels complements alimentosos o de fer cap canvi de medicació.