El pomer és un arbre importat de l’Orient. En concret, es creu que va ser el primer arbre que l’home va conrear, i va començar a fer-ho fa quinze mil o vint mil anys al centre d’Àsia, en una zona muntanyosa al nord-est de la Xina i el Kazakhstan. D’aleshores ençà, s’ha convertit en un fruita habitual en la nostra dieta i en sinònim d’aliment saludable. Com totes les fruites, si es menja adequadament és un aliment molt beneficiós per a la salut. Propietats nutricionals La poma és rica en vitamina C, potassi i pectina, una fibra soluble que forma part de la paret cel·lular de les plantes, en especial es troba a la pell de les fruites. Quan es combina amb sucre o amb àcids forma un gel, i és per aquesta raó que és un dels ingredients principals de les melmelades.
Les propietats de la pectina són molt interessants. D’entrada, redueix el colesterol present a la sang. La pectina impedeix la reabsorció del colesterol intestinal produït per la bilis en la digestió dels aliments. La fibra soluble crea un gel que atrapa el colesterol, que és expulsat sense passar al corrent sanguini. El fetge, que necessita el colesterol per formar àcids grassos, l’ha de treure de la sang, i això en redueix la presència. Un altre efecte beneficiós de la pectina és que elimina metalls pesants com el plom o el mercuri, i també residus de radiació. És beneficiosa en casos de nivells molt baixos de sucre i per tractar la depressió emocional que hi està associada. La poma també conté quercetina, un flavonoide de propietats antioxidants que neutralitza els radicals lliures. Té efectes anticancerígens i pot prevenir la formació de tumors, en especial els de bufeta. Efectes sobre l’organisme A Healing with whole foods, Paul Pitchord explica que la poma és un aliment refrescant, especialment a l’estiu, i que produeix fluids corporals, sobretot als pulmons, i per aquesta raó es considera que pot protegir aquest òrgan del tabac. Segurament també té a veure amb la quercetina, com explicàvem abans. Fa venir gana i és un bon remei contra la indigestió a causa del seu elevat contingut en àcid màlic i àcid tartàric, que inhibeixen el creixement de ferments i de bacteris nocius al tracte digestiu.
També regula l’activitat intestinal: té efecte laxant i alhora pot frenar la diarrea per les fibres, el sofre, la fructosa, el sorbitol, el zinc i l’àcid gàl·lic que conté. I ara, la part desagradable: si sou propensos a patir gasos, vigileu amb les pomes perquè poden ser flatulentes Per evitar-ho, mastegueu-les molt bé abans d’empassar-vos-les. Canvis vitals Segons diu el doctor Pérez-Calvo a Nutrición energética y salud, la poma crua no és bona per a persones de
temperament nerviós. Tanmateix, aquestes persones haurien de prendre suc de poma quan estan irritades o colèriques. Segons la medicina xinesa, l’excés de foc el fetge és el responsable d’aquestes emocions, i el suc de poma té trofisme pel fetge –dit d’una manera més planera: al fetge li va bé el suc de poma. Per tant, si un dia arribeu a casa de mal humor i no voleu que els altres en pateixin les conseqüències, feu-vos un suc de poma i us relaxarà. Sona estrany, però funciona. Com es cuina D’entrada, com la resta de fruites, si teniu una constitució sana i una bona digestió, en podeu menjar sempre que vulgueu, però, això sí, fora dels àpats. Si teniu problemes digestius, val més menjar-la crua només a l’estiu i en forma de compota amb un xic de canyella durant la tardor i l’hivern. Val més menjar-la amb pell, perquè es on hi ha bona part de la pectina i de les vitamines; dit això, MAI us la mengeu amb pell si no és d’origen ecològic, perquè és on s’hi acumulen els pesticides i perquè per fer-les més atractives a la vista hi posen ceres, llustre, potenciadors del color i altres productes que, no cal dir-ho, són un desastre per al nostre organisme. Per tant, si no esteu segurs del seu origen, peleu-la.